dissabte, 31 de maig del 2014

SOLITUD





Tu m’entens, no?  M’agradaria, que al  menys ho intentessis, no sé ben bé com explicar-t’ho, és una sensació estranya, a cops desagradable perquè,  et sens com fora de tot, com t’ho diria, exclosa, apartada,  tot i sabent que formes part d’un lloc és com si en fossis  orfe, d’altres però, és tan  agradable,  ets, et sens,  quasi invisible,  lliure per observar, en el límit de qualsevol paraula absurda, en el vèrtex de converses que no duen en lloc.
Tu m’entens?  Com no desitjar-la  algun cop, blanca i negre, preuada solitud.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Solitud animal, precissaria jo en aquest cas.

Boniques "pintures" fotogràfiques.

podi-.

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, precioses fotos, t'entenc, moltes vegades no voldríem pro moltes altres la necessitem, una abraçada i endavant.

Ana Manotas Cascos ha dit...

Anna, no sabía que habías hecho otro blog, me encanta todas las fotos.
Un fuerte abrazo

Anònim ha dit...

Te entiendo perfectamente y además estoy de acuerdo.
Saludos Anna