divendres, 13 de maig de 2016

RACONETS DEL MEU PETIT PAÍS

Jo visc en un país petit  ple de racons on deixar que la mirada s'ompli de llum i de màgics colors. On les pedres, si les sabem escoltar, ens parlen i ens conten la seva història, si les toquem suaument amb els ulls clucs, podem arribar a sentir el seu batec. Hi ha camins que no ens duen en lloc,  i tot i així en arribar,  sabem que aquell era el nostre destí, i ens enamorem del so del rierol, del raconet on floreix la ginesta, del vent que canta i fa ballar les fulles, i abans de marxar ja l'enyorem. 
Aquest país petit que tant m'estimo, aquest país que mai no me'l acabo, quina pena no viure eternament per poder-lo descobrir tot ell sencer. 











dimarts, 10 de maig de 2016

POBLETS PETITS

Hi ha poblets tan petits, tan petits, que tot et sembla molt gran al seu voltant, el cel més ampli i més blau, els racons més bonics i més tranquils. El silenci es passeja pels carrers i en sentir les nostres passes lliscant per les llambordes, s'enfila pedra amunt i és fa més suau i s'estén per camps florits i per conreus. Hi ha pobles, tan petits i tan a prop, que descobrir-los és un immens regal i fer-hi estada, tot i que uns breus moments, una gran festa que en el record guardar. 








 

divendres, 6 de maig de 2016

ALBADA

Un petit miracle d'un dia qualsevol, la llum que esclata, que s'escampa i perdura al compàs de les hores fins agenollar-se vençuda per les ombres cap a un nou despertar. I poca cosa més a dir, perquè les paraules són sobreres veient tanta bellesa, sentint-la i guardant-la a través de les pupil.les en un racó del cor. 






 

dilluns, 2 de maig de 2016

UN MATÍ PLE DE COLORS

Sortir un matí qualsevol, sense saber ben bé cap a on anar, resseguint un camí, cercant un revolt i de sobta l'esclat, la certesa immediata que els petits miracles hi són però que cal estar atents per reconèixer-los, per  saber-los entendre i apreciar-los així  en la seva justa mesura. I potser no cal abastar massa, cal ser agraït i entendre que la felicitat no ens bé donada per possessions absurdes, per portes i parets que ens destorben la vista sublim d'un paisatge  perfecte, d'allò que es posseeix i no té preu. Un matí qualsevol, amb tu sempre a la vora, sota aquest cel tan blau, envoltats de natura, un nou miracle reconegut, sentit, viscut. Es pot demanar més?