DEL PONT DE MALAFOGASSA A SANT ANDREU DE BANCELLS

AQUÍ VAL LA PENA FER UNA PARADA PER...VOLAR.

LA MILLOR ESTORA DEL MÓN

A L'ESQUERRA HI HA UN CAMÍ...

COLORS DE TARDOR



SANT ANDREU DE BANCELLS

SIMETRIA

PONT DE MALAFOGASSA

CATIFES D'OR PER TREPITJAR SENSE SABATES

MÚSICA PELS SENTITS

Tenia moltes ganes de reprendre les sortides del quart dilluns amb la colla de Poble Nou, avui,  per fi, ens hem retrobat. Un passeig per la comarca d’Osona, sortint del Pont de Malafogassa, preciós en qualsevol època de l’any, fent camí fins a St. Andreu de Bancells. La companyia dels membres de la colla  “Anem a Caminar”  sempre s’agraeix,  m’omplo els ulls de natura, que m’alimenta l’ànima i emmagatzemo bones vibracions, energia per posar en marxa el motor que em fa llevar cada matí.  

MIRA'M I DEIXA QUE ET MIRI

 

No us ha passat, de vegades, que quan mireu un paisatge, un racó, una flor...un  bolet, us sentiu recíprocament observats ? Com si allò que esteu admirant, allò que tot el vostre ésser vol absorbir perquè és,  en aquell instant ,  l’única cosa que importa, pel que respireu, vibreu i renaixeu, allò que esteu mirant, deia, us observés amb igual o més intensitat  que vosaltres ho feu?

Quina inventiva, no us en fieu mai d’un aprenent de poeta, tot i així ... jo sé que de vegades, algunes vegades,  allò que observo m’observa i me’n duc la seva mirada perpetua gravada a les pupil·les, com el primer amor que mai s’oblida.

EL MONTSENY, SEMPRE PER DESCOBRIR

Ahir vam pujar al Matagalls des de Sant Marçal, la fageda,  de mig camí i fins al cim,  ja està quasi despullada, els faigs s’alcen nusos  arrelats sobre una catifa de fulles daurades. En la part de baix encara es pot gaudir de tota la gamma cromàtica tardorenca, verds, grocs, daurats, ocres i més i més i més, un festival de colors. Des de Sant Marçal direcció a Santa Fe la festa continua,  tota aquesta banda encara manté les inigualables pinzellades  en tonalitats que només trobem en els racons del Parc Natural en aquesta època, tot i què... el Montseny mai no deixa de sorprendre’ns, per mil cop que hi pugem sempre descobrim un racó nou, un dibuix diferent en l’aigua que llisca fins a morir en el pantà, una branca de faig que s’enlaira cap el cel o s’ajeu en el terra. El Montseny sempre s’espera per tornar a ser descobert.