després
que la pluja sacsegés,
fins
i tot, les
ànimes més quietes.
I
novament silenci,
necessari
com l’aire,
i
els colors de la tarda que
esdevenen poesia.
Enderrocar
per tornar a construir,
si
tu ho vols,
alleujant
el dolor, guarint
ferides,
cercant
nous acords per
restablir l’ordre de les coses.
De
sol, pluja i silenci podem parlar-ne,
si
tu ho vols, és clar, sempre que vulguis.