Pujar a la Mare
de Déu del Mont per omplir-me els ulls d’un paisatge que neix i s’estén més
enllà, el Bessagoda, el Canigó, el golf de Roses… Doncs no, just si vaig veure,
com un petit regal d’allò que em segueix esperant, la punta del Bessagoda, treien el nas entre un mar de núvols que, si bé em van negar el
paisatge esperat si que em van omplir molt més, per què no dir-ho, d’un
espectacle de llums i de contrastos inesperat i màgic. Queda pendent, així,
tornar a pujar, sempre tenim excusa, cerca el què ahir no vam trobar tot i
endur-nos gravats a les pupil.les instants d’una immensa bellesa, rotunda,
natural, irrepetible. I Santa Magdalena i el Claustre de Palera, i un gira-sol
que vaig triar entre d’altres i me’l vaig endur a casa, i preciosos moments
compartits amb molt bona gent, és pot demanar més?
divendres, 31 de juliol de 2015
dimecres, 29 de juliol de 2015
FONTALBA-NÚRIA
Feia
molt temps que em venia de gust fer aquesta sortida, és el què té de bo “guardar-se”
algun projecte, alguna il·lusió, que
qual s’acompleix s’assaboreix molt més la fita aconseguida, com un regal que es
multiplica i ens omple doblement. És caminar per caminar, res més, per sentir que estic viva a cada passa, per saber-me immensament afortunada per tot el
què m’envolta i saber-lo gaudir sense fer massa preguntes, tampoc cal...
M’enamora
la terra, un tros de roc escarpat i feréstec, la plàcida vall que cura i clarifica,
l’aigua, el silenci, sobre tot el silenci, que sempre porta, si sabem
escoltar, algun missatge.
Agrair
la companyia de gent que m’estic trobant, encara, pel camí de la vida i que m’omple
molt més que moltes amistats de fa tants anys, generosos, afables, sense
esquerdes, que bé haver-vos trobat a tots, amics d’ara i no d’abans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)