MARE DE DÉU DEL MONT-SANTA MAGDALENA-CLAUSTRE DE PALERA

Pujar a la Mare de Déu del Mont per omplir-me els ulls d’un paisatge que neix i s’estén més enllà, el Bessagoda, el Canigó, el golf de Roses… Doncs no, just si vaig veure, com un petit regal d’allò que em segueix esperant,  la punta del Bessagoda,  treien el nas entre  un mar de núvols que, si bé em van negar el paisatge esperat si que em van omplir molt més, per què no dir-ho, d’un espectacle de llums i de contrastos inesperat i màgic. Queda pendent, així, tornar a pujar, sempre tenim excusa, cerca el què ahir no vam trobar tot i endur-nos gravats a les pupil.les instants d’una immensa bellesa, rotunda, natural, irrepetible. I Santa Magdalena i el Claustre de Palera, i un gira-sol que vaig triar entre d’altres i me’l vaig endur a casa, i preciosos moments compartits amb molt bona gent, és pot demanar més?

FONTALBA-NÚRIA

Feia molt temps que em venia de gust fer aquesta sortida, és el què té de bo “guardar-se” algun projecte, alguna  il·lusió, que qual s’acompleix s’assaboreix molt més la fita aconseguida, com un regal que es multiplica i ens omple doblement. És caminar per caminar, res més, per sentir  que estic viva a cada passa,  per saber-me immensament afortunada per tot el què m’envolta i saber-lo gaudir sense fer massa preguntes, tampoc cal...

M’enamora la terra, un tros de roc escarpat i feréstec, la plàcida vall que cura i clarifica, l’aigua, el silenci, sobre tot el silenci,  que sempre porta, si sabem escoltar, algun missatge.

Agrair la companyia de gent que m’estic trobant, encara, pel camí de la vida i que m’omple molt més que moltes amistats de fa tants anys, generosos, afables, sense esquerdes, que bé haver-vos trobat a tots,  amics d’ara i no d’abans.