Un passeig per
Banyoles és, sempre, haver encertat passar una estona màgica. Els voltants del seu llac hi ha racons que, per moltes
vegades que hi vagis, sempre tornen a captivar-te a extasiar-te. Dissabte calia
fer una escapada, massa dies sense agafar la Canon, l’enyorava tant que en lloc
d’una en vaig agafar dues, la “velleta” la dels meus amors, i la “nova”. -On vas
amb les dues màquines? Va preguntar en Pep. -Acabaràs baldada. Però jo
necessitava sentir la meva vella Canon novament prop del cor i la nova també
perquè al costat de l’altra s’acostumés a caminar al meu ritme. Vaig encertar,
les dues es complementen, s’inspiren, i em vaig adonar que la “vella”, encara
ha de donar molta guerra i que la nova, aprèn molt ràpid. Us deixo un petit
recull de moltes de les màgiques mirades que me'n vaig endur a casa.