LA QUE VA I LA QUE VE...

Aquesta mania meva de fixar-me més enllà del què la mirada ens proposa per  cercar el detall del detall descobrint, fins on puc, el màgic miracle que amaguen les petites coses. I m’allunyo, certament, sortosament, del brogit que  ens devora estrepitosament sense dir res. I la gent que m’acompanya, la de sempre, la que va i la que ve, regals inesperats que ens ofereix la vida, beneïts, de vegades regals.

LA VALL D'EN BAS, OLOR DE SOL

Hi ha camins que oloren a sol,  que s’emmirallen en un altre camí que voreja a prop,  i més enllà s’enfilen núvols amunt per perdre’s en els cims. La Vall d’en Bas té camins que cada cop que els segueixes semblen un camí diferent i cims que freguen el cel i cels que són esplèndids. La Vall d’en Bas, un altre racó d’aquest país meu, tan petit, tan perfecte.