JO ENCARA FAIG ÀLBUMS

 

No puc fer-hi més, continuo fent àlbums de fotos, al menys tres o quatre a l’any, és defecte professional, no concebo  la fotografia si no la veig plasmada en paper. Això m’ocupa moltes hores perquè jo tiro un munt de fotos, crec que massa,  i després, evidentment, he de fer una tria, retocar-ne alguna i, és clar, el més difícil, maquetar les fulles, però... m’encanta.  Aquest any vaig molt endarrerida,  dels dos àlbums de recopilació de l’any passat que penso fer just n’estic acabant el primer, què hi farem... Us deixo la última fulla que he muntat a veure si m’animeu i així acabo la feina. Una entrada com qualsevol d’altra.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

VA DE ULLS QUE MIREN EL MATEIX

Us heu preguntat alguna vegada si aquell paisatge màgic que a cops mirem i admirem, el què a  través  de la  mirada  se'ns dilueix per dins i ens arriba a l'ànima com un bes diví i ens commou i ens fa sentir alhora molt petits i molt grans, aquell paisatge doncs...
El veu i el sent tothom igual?  

LES ARRELS DEL GEL (LA FORADADA - RUPIT)

Vigila! No t’hi acostis massa que el gel té arrels profundes, com una enfiladissa. Cerca, desesperadament,  una font de calor perquè,  tot i saber de la seva bellesa encisadora,  secretament enyora tornar a ser aigua clara, cristal•lina,  per lliscar, per viatge damunt d’un llit de fulles, entonar melodies i cantar cançons d’aigua. No t’hi acostis que  tu  ets una flama viva, quan et mous, quan camines i fins i tot quan calles.  Gelós de tu,  dona de foc i d’aigua, et podria festejar i tu... per què no? Podries enamorar-te’n.

FADES DE GEL

Hi ha fades que en fer-se fosc emergeixen de llacs gelats. Vestides de gebra i puntes d’estels llisquen, dansen sota la càlida mirada de la lluna. A punta de dia s’amaguen, neden entre les arrels d’arbres gegantins i esperen,  com totes les fades, que arribi la florida primavera.