FONTALBA-NÚRIA

Feia molt temps que em venia de gust fer aquesta sortida, és el què té de bo “guardar-se” algun projecte, alguna  il·lusió, que qual s’acompleix s’assaboreix molt més la fita aconseguida, com un regal que es multiplica i ens omple doblement. És caminar per caminar, res més, per sentir  que estic viva a cada passa,  per saber-me immensament afortunada per tot el què m’envolta i saber-lo gaudir sense fer massa preguntes, tampoc cal...

M’enamora la terra, un tros de roc escarpat i feréstec, la plàcida vall que cura i clarifica, l’aigua, el silenci, sobre tot el silenci,  que sempre porta, si sabem escoltar, algun missatge.

Agrair la companyia de gent que m’estic trobant, encara, pel camí de la vida i que m’omple molt més que moltes amistats de fa tants anys, generosos, afables, sense esquerdes, que bé haver-vos trobat a tots,  amics d’ara i no d’abans.

ESCAPADA AL RIPOLLÈS AMB LA MEVA GENT

Un regal el temps compartit, el camí fet, sense cap pressa. Un goig palpar el moment, assaborir-lo, sentir-lo a la punta dels dits per mastegar-lo omplint el silenci de rialles, de fàcils paraules i al final descobrir que ens uneix molt més del què ens pensàvem. Minuts, hores que ben bé es podrien fer eternes i mai no farien nosa, sempre però, en la vostra companyia.

SERRA DE LLENCERS DES DE COLL DE BRACONS

Aire que danses i que em pentines, sol que m'escalfes dibuixant ombres, aigua que llisca i que em refresca i el blau del cel que me'n duc a casa, després somnio que sempre torno, mentre no ho faig em venç l'enyor.

SALT DEL MIR-MOLINS I BELLMUNT

Hi ha un camí que seguiré i sé que tu també, no ens caldrà cap mapa,  només estar atents a les senyals que estan a tot arreu. Vine, segueix-me,  on arribem no és el més important, cal caminar, pujar, grimpar i allà al cim, enrere valls, guaitant molt més enllà,  reposarem i renovats seguirem caminant.

Restes de l'antic molí

Salt del Mir

Fageda

Santuari de Bellmunt

LES BAUMES DE LLAÉS (COLLA DELS PEUS MULLATS)

Una vegada més ens apleguem "La colla dels peus mullats" per compartir camí i descobrir paratges, paisatges meravellosos  d'aquest nostre país que té de tot i més. Allarguem les passes per arribar, sense massa pressa, allà on anem, embolcallats per les veus d'aquells que ens acompanyen,  sentint la calidesa de la seva mirada, les rialles,  que s'enlairen amunt i es pengen dels arbres. I pensant, de tant en tant pensat, sempre pensant... quina sort que la vida, de vegades,  ens faci aquests regals inesperats, desconeguts fins ara i grans amics avui.  

 

EL TORRENT MÀGIC - LA MASICA

 

  

Arriba l’hivern i tot reposa, els arbres, nusos, cauen en un son lent i sostingut. Al terra la catifa de fulles cruix sota les meves passes,  de tant en tant l’espetec d’una branca alerta un pit roig que, ves per on, em segueix des de que he enfilat el camí fins aquí,  la Catedral del Gel. A cada glopada l’aire em purifica,  el fred, tossut,  intenta enfilar-se texans amunt i el deixo fer. El sol, tímidament, trepa damunt les copes dels arbres, ho sé, a poc a poc guanyarà la partida i aquesta immensa catedral  de glaç sucumbirà a la càlida abraçada de la llum, però encara no. Avui sóc aquí, envoltada d’una bellesa crua, d’una terra que en estat transitori reposa per  mudar-se i per renéixer,  en veure-la i sentir-la no puc deixar de preguntar-me, per què he trigat tant...