dijous, 7 d’abril del 2011

HOSTALETS D'EN BAS


Et resisteixes a abandonar els cims que has vestit durant tota l’època hivernal; aquells que quasi bé toquen el cel guardaran la perpetuïtat de la teva blancor com a record fidel fins la propera anyada. Què no veus com floreixen els prats lloant la teva glòria? És temps de colors i de brunzit d’insectes, és temps de festeig  a l’ombra dels arbres, tu tornaràs, sempre tornes al Pirineu del meu cor i baixes i t’enfiles, blanca dama.  


Te resistes a abandonar las cumbres que has vestido durante toda la época invernal; aquellas que casi tocan el cielo guardarán la perpetuidad de tu blancura como recuerdo fiel hasta la próxima añada. ¿Qué no ves como florecen los prados alabando tu gloria? Es tiempo de colores y de zumbido de insectos, es tiempos de cortejos a la sombra de los árboles, tú volverás, siempre vuelves al Pirineo de mi corazón y bajas y te ensartas, blanca dama.



divendres, 11 de març del 2011

CIGONYES - CIGÜEÑAS AIGUAMOLLS DE L'EMPORDÀ (GIRONA)


LA CIGÜEÑA
Con sus plumas blancas
y su largo pico,
busca la comida
para el cigüeñito.
Con sus patas largas
con su pico largo,
la cigüeña vive
en el campanario.
Por la tarde,
cuando tocan al rosario,
la cigüeña,
sueña.
Por la noche,
la cigüeña y el cigüeño,
tienen sueño.
Temprano por la mañana,
cuando suena la campana
la cigüeña se despierta,
-se cree que la han puesto allí,
(a la campana) para ella-.
Con sus patas largas,
elegante y bella,
al pueblo embellece,
la cigüeña.
Poema de Gloria Fuertes.



dimarts, 1 de març del 2011

TRUJILLO (CÁCERES)


Em vaig perdre pels teus carrers, vaig acariciar les teves pedres i em vaig omplir les butxaques de la teva llum, la teva història i la calidesa de la teva gent, a partir de llavors no puc fer altra cosa que enyorar-te de tant en tant.

Me perdí por tus calles, acaricié tus piedras y me llené los bolsillos de tu luz, tu historia y  la calidez de tu gente, a partir de entonces no puedo hacer otra cosa que añorarte, de vez en cuando.