Et resisteixes a abandonar els cims que has vestit durant tota l’època hivernal; aquells que quasi bé toquen el cel guardaran la perpetuïtat de la teva blancor com a record fidel fins la propera anyada. Què no veus com floreixen els prats lloant la teva glòria? És temps de colors i de brunzit d’insectes, és temps de festeig a l’ombra dels arbres, tu tornaràs, sempre tornes al Pirineu del meu cor i baixes i t’enfiles, blanca dama.
Te resistes a abandonar las cumbres que has vestido durante toda la época invernal; aquellas que casi tocan el cielo guardarán la perpetuidad de tu blancura como recuerdo fiel hasta la próxima añada. ¿Qué no ves como florecen los prados alabando tu gloria? Es tiempo de colores y de zumbido de insectos, es tiempos de cortejos a la sombra de los árboles, tú volverás, siempre vuelves al Pirineo de mi corazón y bajas y te ensartas, blanca dama.














