 |
 |
| Josep (el papa), Josep, Cinto i Anna (una servidora) |
I
que tenen que sempre m’enamoren?
El
vaivé incansable de la mar, els vells pins que es vinclen i es rebreguen modelats
per la boja tramuntana. És el cel, mai
igual i sempre estant, és la sal que s’enganxa al paladar, els colors que
varien constantment i els silencies rovellats que hi fan parada. I avui he vingut a fer-hi estada, envoltada per la
fosca de nit, i aixopluc d’un cel ras curull d’estrelles he esperar el miracle
de les llums, un miracle, certament,
sinó, com dir-ho?
Són
les cales de la meva Costa Brava, de la teva, de la nostra, la de tots, que a l’estiu
són la joia més preuada per tothom que hi pot fer alguna estada i a l’hivern
són...
Petits i preciosos paradisos a punt per descobrir.
10 comentaris:
Fantastic reportage i fotos fou una sortida collonuda es que quant i ets tu es converteix amb una festa gracies per la vostra companyia be tambe en Pep (el Papa) una abraçada i molts petons !!!
Tu sí que contribueixes a que qualsevol sortida sigui una festa.
Precioses fotos Anna i amb el teu redolic final com sempre, magnífica. Una abraçada i endavant.
Bona sortida. Apart de la de grup, senyal que us ho vàreu passar molt be, m'agrada molt la de la cala amb l'escala. El zig-zag dirigeix perfectament la vista.
Gràcies Josep, va ser un molt bona estona.
Merci Ramon, abraçada gran.
Merci Ramon, abraçada gran.
Gràcies Josep, va ser un molt bona estona.
Que MACAAAS aquestes fotos marines, llastima que amb queda un pèl lluny del meu poble.Enhorabona!!!!
Publica un comentari a l'entrada