Un racó allunyat del soroll, un indret verge on mantenir llargues converses amb un silenci rotund, balsàmic, necessari. Gorgues d'aigua cristal·lina que esperen deleroses cossos lleus per bressolar un instant, no cal més temps, si cas, estar-s'hi, recrear-s'hi depèn de cadascú. I quina meravella descobrir sempre, infinitament, paisatges nous, tan a prop o més lluny, aquest país meu que és un miracle que no s'acaba mai.
5 comentaris:
Molt macas Anna segurament dema i tornare amb en Xavier hi ting dues compes pendents i tinc que resoldre les me encantan les fotos la de les pedretes se surt de bona petooo !!!
Be no habia vist el comentari estic al cotxe esperant la meva dona esta buscan bolets millor que les fotos que ja es dir .....
Bon reportatge, tant per les fotos com, sobretot, pel texte que les acompanya.
Bon reportatge Anna i el comentari molt adient, quan estàs allà es el que se sent, com una màgia que t'envolta, pau i solitud, t'hi quedaries hores i hores contemplant el corre de l'aigua. Una abraçada i endavant.
Anna, com t'he dit més d'una ocasió, les teves fotografies i textes fan un meridatge perfecte. http://gorguesgarrotxa.blogspot.com.es/2016/12/ripolles-les-llosses-riera-de-vilardell.html
Publica un comentari a l'entrada