Un passeig per la Fageda d'en Jordà, i més entre setmana, sempre és una festa pels sentits. L'olor que desprèn l'herba esquitxada de gotes argentades de rosada, el silenci dels camins, la majestuositat dels faigs que dominen l'entorn, el sol clarificant les fulles daurades. Les passes s'alenteixen perquè el temps es perllongui un instant més en cada revolt, per notar sota els peus la suau catifa de fulles i el soroll purificador que fan quan les trepitges. Un matí entre gegants, moments únics, i per acabar, la cirereta, Sant Martí del Corb, un racó màgic on sembla que el temps s'ha aturat si som capaços de reposar nosaltres també i copsar l'energia que ens mou i que ens envolta.
 |
| La Fageda d'en Jordà |
 |
| Sant Martí del Corb |
 |
| Una vella paissa |
3 comentaris:
El que deia tota una crack unes fotos inmillorables en quant al escrit ets un niu de imaginació felicitats Anna una abraçada !!!
Maques maques!!
Prosa i fotografies immillorables, ets un crak Anna. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada