Jo visc en un país petit ple de racons on deixar que la mirada s'ompli de llum i de màgics colors. On les pedres, si les sabem escoltar, ens parlen i ens conten la seva història, si les toquem suaument amb els ulls clucs, podem arribar a sentir el seu batec. Hi ha camins que no ens duen en lloc, i tot i així en arribar, sabem que aquell era el nostre destí, i ens enamorem del so del rierol, del raconet on floreix la ginesta, del vent que canta i fa ballar les fulles, i abans de marxar ja l'enyorem.
Aquest país petit que tant m'estimo, aquest país que mai no me'l acabo, quina pena no viure eternament per poder-lo descobrir tot ell sencer.
4 comentaris:
Precioses fotos Anna, tenim racons meravellosos a nostre terra, mai s'acaben.
I tant! Petons Josep!
On es aquesta plaça Anna?
Publica un comentari a l'entrada