BARCELONA

Ets tot vida que va i que ve, brogit, tràfec, una urbs en constant moviment que no s’atura mai. Gent, sempre tanta gent per a tot arreu, els que hi són i  els que venim de tant en tant, de prop i de molt lluny, de més enllà; per contemplar-te, recorre’t, endinsar-nos en els teus carrerons, fer estada en les teves places i “nadar” entre el mar de gentalla que omple de colors les avingudes, La Rambla, tota tu, ets més viva que mai i m’enamores.

Quants de cops viatgem,  a tants racons de món que hi ha per descobrir,  paisatges i racons que ens emocionin,  i tu, tan propera,  plena de tot, sempre esperant. T’estimo Barcelona.  

Reial Acadèmia de Medecina

Palau Güell

Terrat Palau Güell

Columnes romanes d'August

Claustre església Sta. Anna

Catedral de Barcelona

Basílica de la Mercè

Estació de França

Parc de la Ciutadella

Casa Arcadia

REPETIR MONTSENY NO ÉS REPETIR, ÉS NOVAMENT DESCOBRIR

Tantes vegades, més, totes,  i mai no en tinc prou. Arribo i escolto el silenci que dansa entre els faigs i el reconec com mai no n’he reconegut cap d’altre. Et sé cada racó i malgrat tot cada cop em sorprens i m’enamores. Avui, he deixat petjades en un mantell de neu, flonja, blanca, potser la darrera d’aquest hivern que ja agonitza, he albirat els brancatges que s’enfilen  altius, nusos, esperant la carícia del sol per brotar lluminosos i esplèndids.  M’he acomiadat abraçant-me a un faig   amb recança per haver de marxar i amb ganes renovades de tornar a caminar-te.

DIA D'AIGUA, PEDRES, NOVES LLUMS I... MOLT BONA GENT

Sant Miquel de Campmajor Pont de Can Prat

El Torn - Els 7 sagraments

Santa Pau - Salt de Can Batlle

Pont del Diable - Sadernes

Besalú

Ens trobem amb l’alegria de saber que tenim tot un dia per davant per compartir plegats, i així,  copsant racons d’exquisida bellesa, anem xerrant, rient, fent camí plegats. Sentir el pes de la Canon damunt el pit, cercar l’angle perfecte  saltant d’una pedra a una altre, el sol sempre a l’esquena, com una càlida motxilla que no pesa, vosaltres molt a prop, aquí i allà. Quina sort haver-vos conegut, quina sort saber que esteu a prop, i en dir adéu les ganes de tornar-nos a trobar ja m’esgarrapa la punta dels dits.

EL TORRENT MÀGIC - LA MASICA

 

  

Arriba l’hivern i tot reposa, els arbres, nusos, cauen en un son lent i sostingut. Al terra la catifa de fulles cruix sota les meves passes,  de tant en tant l’espetec d’una branca alerta un pit roig que, ves per on, em segueix des de que he enfilat el camí fins aquí,  la Catedral del Gel. A cada glopada l’aire em purifica,  el fred, tossut,  intenta enfilar-se texans amunt i el deixo fer. El sol, tímidament, trepa damunt les copes dels arbres, ho sé, a poc a poc guanyarà la partida i aquesta immensa catedral  de glaç sucumbirà a la càlida abraçada de la llum, però encara no. Avui sóc aquí, envoltada d’una bellesa crua, d’una terra que en estat transitori reposa per  mudar-se i per renéixer,  en veure-la i sentir-la no puc deixar de preguntar-me, per què he trigat tant...