 | |
| Us heu preguntat alguna vegada si aquell paisatge màgic que a cops mirem i admirem, el què a través de la mirada se'ns dilueix per dins i ens arriba a l'ànima com un bes diví i ens commou i ens fa sentir alhora molt petits i molt grans, aquell paisatge doncs... El veu i el sent tothom igual? |
divendres, 24 de febrer del 2012
VA DE ULLS QUE MIREN EL MATEIX
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Que imagen tan bonita y que pena no poder disfrutar de estos parajes nevados por aqui, es dificil que nieve por Exgtremadura.
Un fuerte abrazo y buen fin de semana.
Obviamente no, es normal. Lo que temo es que algunos, sencillamente, no lo vean en absoluto. Besos.
Hola Anna, jo diria que les dues fotografies( la teva i la meva )han estat fetes pràcticament des del mateix lloc.Semble que freqüentem els mateixos llocs.
Molt bona fotografia.
Ferran
Ana, no te creas que aquí tampoco es fácil que nos nieve, si queremos ver paisajes blancos, eso sí, a poco menos de dos horas tenemos el Pirineo pero a linea de costa, cuesta, este año, ha sido una excepción y, ciertamente, una maravilla.
Beso
Querida Salomé, a veces creo que mas que el sentido de la visión, pura y fisiológicamente dicha, el ver o no ver va mucho mas allá. Un besazo.
la veritat es que molta gent va buscant colors i aromes, tot trepitjant jardins.
Avet-blau
Publica un comentari a l'entrada