Casa meva és verda i blava, amb finestres obertes al immens firmament. Els estels la festegen i sovint s’hi conviden i s’enfilen per sostres, per terres i parets. Casa meva és oberta per tot el què li calgui tenir llargues xerrades amb un silenci tendre, reposar de la carn i gaudir de la pell i deixar que el temps passi, lentament, sense pressa.
6 comentaris:
Que tu casa, tu verdadera casa, no tenga nunca paredes y por techo acepte sólo el cielo. Besos.
E' un posto meraviglioso....incantato,dove l'anima si perde in tutta quella bellezza naturale....e' la casa della felicita'......
Complimenti per la bella fotografia e per la tua sempre attenzione alla salvaguardia della natura...ciao Anna,un abrazo fuerte
Gaetano
Una preciosa fotografía Anna....por cierto, te he dejado un regalito en mi blog...
un beso
Un blog precioso Anna. He llegado y con tu permiso pienso quedarme. Graciasss a Anita y su regalo. Salu2 desde Madrid.
Precios rincón Anna, un acierto
Realmente bella la foto.
Saludos y buen fin de semana.
Publica un comentari a l'entrada