RACONS DEL MEU PAÍS-RIPOLLÈS

I caminar,  olorant l’aire gebrat, net, transparent, aturar-te per fer un most enfilada  dalt d’un penya-segat albirant el Pirineu vestit de blanc, coronat per un cel tan blau que sembla un vel de núvia. Seguir i en un revolt mirar enrere per contemplar el camí que ja hem fet, sempre cal mirar enrere per gravar en la memòria cada un dels  moments de bellesa que ens enduem clavats a les xiruques. Allà en la llunyania  Montserrat,  coronada de boira,  sembla ben bé que  un bressol de  núvols la gronxen i la guarden, i  el  Montseny, enyorat sempre, a tocar el Puigmal, el Taga, i... Quina sort que hi hagi tants camins.