L'EMPORDÀ, UN TROS DE CEL QUE BÉ INSPIRA UN VERS.

 

...........................................................................................................................................

 

Tinc un bes, 

Que frisa per fregar la teva galta

però no és temps encara, espera.

La llum s’escampa clarificant els racons

i els finestrals són miralls

amb ulls per totes bandes.

Tinc un bes,                                                                

Delerós de reposar un instant

en un punt imprecís del teu coll, s’espera.

Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,  

i s’atansi el sol a l’horitzó,

descobrint nous miracles.

Tinc un bes,

Que m’agullona els llavis amb follia

anhelant morir per fi en la teva boca.

Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,

anunciant una treva

en qualssevol de les lluites quotidianes.

Tinc un bes que per si sol no és res,

i vol ser un tot, i en l’enyor confia cercar un altre bes

i espera,  s’espera, per besar i besar-te, amor.