Descobrir cada cop que hi vaig nous paisatges, racons
desconeguts que m’emocionen. Caminar entre antics castanyers que es retorcen i
cruixen, un immens privilegi, sensacions que me’n duc enganxades a la pell per
sempre més. Pedres, que al nostre pas xiuxiuegen
i ens expliquen, si sabem escoltar, històries antigues, d’una altra gent, d’un
altre temps. El miracle d’avui i d’ahir,
el miracle, potser, de demà.
3 comentaris:
Preciós reportatge Anna, una abraçada i salut.
Molt maco el reportage i les fotos be no cal que ho pregunti molta pujadeta per arribar al Matagalla :-)
De nuevo tengo a oportunidad de disfrutar de tus bellas publicaciones fotográficas, regalo que nos haces y por el que te doy las gracias.
Estas magníficas fotos, son eso un gran regalo.
Enhorabuena, un besote y un hasta muy pronta, amiga Anna...
Publica un comentari a l'entrada