És cert, porto una temporada que no agafo gaire la càmara, de vegades va bé desconnectar de maquinotes, de costums adquirides, de determinada gent... Suposo que també és un plantejament de, fer fotos per fer fotos, o de tenir un al·licient, un nou racó per descobrir, una estampa diferent, nous colors, noves olors, no sé, ara estic teoritzant i potser és més senzill que tot plegat. No fa gaire em preguntava on aniran a parar les milers i milers de fotografies que he tirat al llarg de la meva vida, m'inquieta el seu futur incert. Aix! Crec que estic una mica "tova", sempre em passa quan s'acaba l'estiu, i no pas perquè és fongui, ans el contrari, sinó perquè començo a enyorar amb tanta força la tardor avenir que l'espera em trasbalsa, m'emociona, m'inquieta, tot a l'hora, com qui resta, encesa de desig el retorn del seu amant. Esperaré doncs, per reconciliar-me amb la Canon i fer fotos per omplir-me les pupil·les de bellesa, per recuperar antigues costums i no caure en el parany d'escoltar budes paraules.
 |
| De vegades és millor no travessar una porta, tot i que estigui oberta de bat a bat |
 |
| Hi ha túnels que semblen molt curts però que quan hi entrem no en sabem sortir |
 |
| Portes i més portes, totes sense pany, obertes al cel. Casa teva? Casa meva? |
 |
| Una cadira que espera...històries inventades, fulles lliscant entre uns dits tremolosos. |
 |
| Blau |
 |
| Fràgil |
2 comentaris:
Si milers i milers de fotos com tu dius jo les faig i no les miro mes queden dormint dins el disc dur pero la nostra amiga mutua la canon me treu a pessejar si no fos per ella tidria moltes hores mortes ara ve el temps mes maco del any la tardor be al menys per mi i si no es ella que me porta a passejar sere jo ens tovariem a faltar una abraçada Anna i fins aviat petoooo !!!
Anna, com sempre un bon joc de paraules lligades amb precioses fotos. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada