Descobrir cada cop que hi vaig nous paisatges, racons
desconeguts que m’emocionen. Caminar entre antics castanyers que es retorcen i
cruixen, un immens privilegi, sensacions que me’n duc enganxades a la pell per
sempre més. Pedres, que al nostre pas xiuxiuegen
i ens expliquen, si sabem escoltar, històries antigues, d’una altra gent, d’un
altre temps. El miracle d’avui i d’ahir,
el miracle, potser, de demà.
dissabte, 13 de juny del 2015
FALDEJANT EL MATAGALLS (MONTSENY)
divendres, 12 de juny del 2015
ESCAPADA AL RIPOLLÈS AMB LA MEVA GENT
Un regal el temps compartit, el camí fet, sense cap pressa. Un goig palpar el moment, assaborir-lo, sentir-lo a la punta dels dits per mastegar-lo omplint el silenci de rialles, de fàcils paraules i al final descobrir que ens uneix molt més del què ens pensàvem. Minuts, hores que ben bé es podrien fer eternes i mai no farien nosa, sempre però, en la vostra companyia.
dijous, 11 de juny del 2015
MONTSENY- ELS ESQUEIS
Lluny de les rutes tradicionals del Montseny n'hi ha d'altres que transcorren per senders amagats, entres corriols on l'única guia són les marques que altres senderistes han anat deixant, racons on podem descobrir grans blocs de granit, espines dorsals de pedra que emergent de la terra s'alcen altives vers el cel. L'esquei de Morou, el Blanc, el del Llamp i algun altre que em deixo però que he gaudir i he fet meus durant una bellíssima estona.
dimecres, 27 de maig del 2015
L'EMPORDÀ, UN TROS DE CEL QUE BÉ INSPIRA UN VERS.
...........................................................................................................................................
Tinc un bes,
Que frisa per fregar la teva galta
però no és temps encara, espera.
La llum s’escampa clarificant els racons
i els finestrals són miralls
amb ulls per totes bandes.
Tinc
un bes,
Delerós de reposar un instant
en un punt imprecís del teu coll, s’espera.
Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,
i s’atansi el sol a l’horitzó,
descobrint nous miracles.
Tinc un bes,
Que m’agullona els llavis amb follia
anhelant morir per fi en la teva boca.
Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,
anunciant una treva
en qualssevol de les lluites quotidianes.
Tinc un bes que per si sol no és res,
i vol ser un tot, i en l’enyor confia cercar un
altre bes
i espera,
s’espera, per besar i besar-te, amor.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
































