Jeu i em mira, s’escalfa
al tebi sol de mig matí i, per un moment,
sé que sóc molt important per ell. Es rebolca
i amb la panxa enlaire es deixa fer moixaines,
és suau, tou. Compartim plegats un moment màgic, sense paraules, i me’l enduc a
casa, per recordar que hi ha amistats que duren uns instants però que ens
omplen tota una vida.
5 comentaris:
Así, con su foto al lado de la tuya, advierto un cierto parecido en la mirada... Besos.
El petit gat que tenia pensaments sobre... Chi lo sà.
podi-.
2 de gats (vénen a ser fotogènics, eh?)
http://podi-podi.blogspot.com.es/search?q=gatades
Con el desaturado de la foto resaltando esos pequeños detalles ha quedado genial, dando muchísima fuerza a la gran mirada que tiene. Me ha gustado mucho.
Saludos
Una preciosidad de gato Anna!!
Bonic minino
Publica un comentari a l'entrada