 |
| El Canigó des de la platja de Roses |
 |
| Catifes d'estepa florida |
 |
| Un cau groc |
 |
| I al fons...Cala Monjoi |
 |
| Cap d'ase tal i com m'ho va ensenyar l'amic Joan Palau |
 |
| Horitzons per descobrir |
 |
| I... |
 |
| Que més puc dir... |
Camino pels teus senders i el meu pas es fa lleuger. El llentiscle i el fonoll, el romaní i l’estepa, talment com una catifa coronen els teus racons i l’esquerpa llicorella s’esllavissa marge avall amb un dring de campanetes anunciant un vell compàs.
Hi ha algú que dansa al seu so?
Les sirenes.
Qui si no podria escoltar els sons d’aquest bell racó. El sol il·lumina més, l’assota la tramuntana, a cops un ventijol suau es festeig de papallones i en girar cap a ponent ferm timó per les gavines.
I com diu
aquell poeta... Dies blaus davant el blau, hores nostres i supremes.
Camino
pels teus senders i el meu pas es fa lleuger.
Que puc
demanar un desig?
Podria, només avui,
convertir-me jo en sirena?
4 comentaris:
Che meraviglia! Noi abbiamo ancora soltanto pioggia...
http://elenaterenzi.blogspot.it
Quanta aigua, quanta sequedat... El terreny, els incendis,...
...la flor tan maca!
podi-.
A juzgar por tu cautivador canto... Besos.
Sencillament... maravellos, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada