Volia, en
aquesta entrada, fer un petit escrit
poètic, un cop penjades les fotos m’he adonat que no calia perquè les imatges
en si mateixes fan ombra a qualsevol vers o rima que jo pugui idear.
Els que tenim
el privilegi de viure al costat de la costa, els que duem el salnitre barrejat
amb la sang, de vegades se’ns oblida que tenim un museu de portes obertes on hi
ha llenços penjats que no tenen preu ni estan a la venda, aquest museu valuós i
preciós és la nostra Costa Brava, des de Blanes i
fins la frontera amb França, a Portbou, tants racons per admirar, tants colors
per assaborir, tants camins per descobrir.
El millor
silenci és aquell que em parla quan em submergeixo dins el mar, l’escolto i a
cops em respon quan, aguantant la respiració, en el últim segon, emergeixo del seu fons.
3 comentaris:
De ben segur que la gabina també gaudeix d'aquests paisatges. Molt maca.
podi-.
Hola Anna, totes son maques però la de la gavina espectacular i difícil de captar, jo aquest diumenge passat, vaig anar a la platja del "Golfet", no se si la coneixes però per fer fotos es molt maca, a mi amb va encisar.
Molt maques totes!
La penultima quina cala es?
Publica un comentari a l'entrada