El Marroc és un d’aquets
països que, una de dues, o no t’agraden
gaire o et fascinen i a mi, naturalment, m’ha fascinat, m’ha enganxat, m’ha enamorat. El
seus colors, aromes, la seva gent, la seva gastronomia, el seu pas lent, d’aquell
que sap que el camí que s’assoleix amb presses mai no s’arriba a conèixer i per
tant, sempre és millor anar a poc a poc, arribar potser més tard però havent
gaudit del viatge. Jo vull tornar al Marroc, no sé quan ni amb qui, però vull
viure amb la il·lusió de recuperar-lo, retrobar-lo i tornar-lo a sentir. Aquest és un petit, insignificant recull d'un fascinant viatge.
4 comentaris:
Certament un petit reportatge on els paisatges són potents i una tercera foto molt "documental".
podi-.
Senzillament encantador, jo vaig sentir una sensació igual quan vaig visitar Egipte, aquests paisos, tenen alguna cosa que enamora i atrau, el reportatge molt bo, llàstima que no poguem reflexar els sentiments.
Fantastica serie de fotografías,destacar la tercera que a mi me parece espectacular!!
Un Saludo
Gran variedad de vistas la que te ha ofrecido la visita a Marruecos, me gustan.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada