Hi ha camins que oloren a sol, que s’emmirallen en un altre camí que voreja a
prop, i més enllà s’enfilen núvols amunt
per perdre’s en els cims. La Vall d’en Bas té camins que cada cop que els
segueixes semblen un camí diferent i cims que freguen el cel i cels que són
esplèndids. La Vall d’en Bas, un altre racó d’aquest país meu, tan petit, tan
perfecte.
1 comentari:
Com sempre comences amb paraules dolces i acabes amb precioses imatges, felicitats Anna. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada