No em cal saber
d’on vens, ni tampoc, si et
tornaré a veure, això avui no importa, només compte que fem camí plegats i que potser
diré, sense pensar-hi massa, alguna cosa
que estaves esperant que algú et digués, qui sap? O jo, que estava un xic perduda, i tu, sense saber-ho, mussitaràs els
mots que em calia escoltar. M’adono que no sé ni tan sols el teu nom, però
recordo els teus ulls i només per això ja ha valgut la pena caminar al teu
costat.
1 comentari:
Precioses fotos Anna, la penúltima m'agrada molt. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada