És la sensació de llibertat el què fa que m’agradi
tant fer senderisme. I tant se val si es puja un cim més alt o menys, que s’agraeix perquè les vistes solen ser “espatarrants”,
és més que això, és caminar i sentir el cor lleuger i la ment buida de
qualsevol destorb. Formar part d’un grup i tot i així, sentir-te sol, en pau
amb tu mateix, i de vegades, també amb
els altres, ells, hi ha tant per condemnar i per perdonar.
 |
| Al fons El Pedraforca |
 |
| Majestuós Pedraforca |
 |
| Un refugi |
 |
| Sant Martí d'Ogassa |
 |
| Afegeix la llegenda |
2 comentaris:
Apaaaa quin reportage tan guapo be ja veig que mai estas quieta un petonas !!!
Molt bon reportatge Anna, jo fa temps també el vaig fer pro desde Bruguera (per l'altre banda), pot ser que desde el teu cantó sigui mes entretingut. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada