Tenir a prop racons preciosos on poder-hi fer estada durant un matí ennuvolat, quin regal. Arquitectura senzilla, pedres antigues, murs i finestres que amaguen històries de conquestes i derrotes. Llums que s'enfilen, que es filtren i es clarifiquen. Rieres ombrejades, fulles que cauen dansant al compàs del ritme del vent. Quina sort tenir per país el meu país, on siguis on siguis trobes ben a prop racons preciosos.
2 comentaris:
Caram aquesta entrada se me habia passat per alt es bonisima casxo fotos una pasada genials ...
Un reportatge magnífic i molt ben editat. Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada