Hi ha poblets tan petits, tan petits, que tot et sembla molt gran al seu voltant, el cel més ampli i més blau, els racons més bonics i més tranquils. El silenci es passeja pels carrers i en sentir les nostres passes lliscant per les llambordes, s'enfila pedra amunt i és fa més suau i s'estén per camps florits i per conreus. Hi ha pobles, tan petits i tan a prop, que descobrir-los és un immens regal i fer-hi estada, tot i que uns breus moments, una gran festa que en el record guardar.
2 comentaris:
Una maravella de fotos no sabria quina triar i molt ben argumentat es que caray o fas fot be me encanta el reportage un petonasss !!!!
Bon reportatge Anna i també amb la prosa que l'acompanyes al seu començament. Veig que també et vas enamorar del balco de la catifa, te un algo que m'agrada, pot ser la seva composició o els estris que es veuen al vol.Una abraçada i endavant.
Publica un comentari a l'entrada