Vigila! No t’hi acostis massa que el gel té arrels profundes, com una enfiladissa. Cerca, desesperadament, una font de calor perquè, tot i saber de la seva bellesa encisadora, secretament enyora tornar a ser aigua clara, cristal•lina, per lliscar, per viatge damunt d’un llit de fulles, entonar melodies i cantar cançons d’aigua. No t’hi acostis que tu ets una flama viva, quan et mous, quan camines i fins i tot quan calles. Gelós de tu, dona de foc i d’aigua, et podria festejar i tu... per què no? Podries enamorar-te’n.
7 comentaris:
Hola Anna, d'aicó sí que es diu un salt de gel. Precioses.
En efecto es muy difícil resistirse a su hechizo... Besos.
Què, vas tenir enveja de les meves fotos i no et vas poder resistir a anar-hi no? Molt maques! Un petó enorme
Bellissima natura,ottimi clik,
Ciao Anna,un furente abrazo sincero
Buena vida,Gaetano
M'agrada molt el teu blog i les teves fotos, ames serveix d'idees per sortir amb la family...Norabona!
Que preciosidad Anna!!! de postales!!!
un abrazo.
M'encanta la tria dels llocs, la grevolosa, St. Joan de Fàbregues, Rupit... la Foradada és de Cantonigròs, municipi de l'Esquirol. A Rupit hi ha el salt de Sallent, com també el tenen a Joanetes, em sembla... Tot el Collsacabra i el Vidranès són llocs magics, la Grevolosa n'és l'epicentre. Molt bones fotos... Joan Canal
Publica un comentari a l'entrada