Avui faré camí
envoltada de boira, de fulles seques
vestides de gebrada sota un cel de plom que, n’estic segura, esdevindrà blau, net, promesa complida, a mig matí. No aniré massa amunt, tot just per
albirar els cims nevats del meu dolç Pirineu, per sentir a les galtes com m’esgarrapen, tímidament encara, els primers freds.
Cal aturar-se i mirar sense enrere, és tant important el camí caminat que el
que queda per fer, per recordar-lo sempre, gravar-lo a les pupil·les i guardar-lo en el preuat bagul dels bons
records. Avui faré camí, puc anar-hi sola, però si tu vens amb mi serà més que un camí.
