dimecres, 30 de novembre del 2011

MONTSERRAT





El nom prové de la paraula mont, muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes), i precisament aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra.

El nombre proviene de la palabra monte, montaña, y aserrado, cadena montañosa. Tanto Serrat como cordillera provienen de sierra (una serie de montañas), y precisamente esta palabra deriva del latín sierra, que es el nombre del instrumento para serrar (o serrucho), por la forma que tienen las montañas encadenadas una al lado de la otra, que hacen pensar en dientes de sierra.

diumenge, 27 de novembre del 2011

RIUS DE SEDA - RIOS DE SEDA



Són rius, rius de seda configurats per milers, milions de gotes argentades que llisquen damunt d’un llençol de fulles daurades. Totes, les fulles jeuen allitades en els camins que abracen altíssim faigs nusos.

Son ríos, ríos de seda configurados por miles, millones de gotas plateadas que se deslizan sobre una sábana de hojas doradas. Todas las hojas yacen en los caminos que abrazan altísimas hayas desnudas.

diumenge, 6 de novembre del 2011

LA BESADA DE LA BOIRA - EL BESO DE LA NIEBLA



Aquesta entrada és molt similar a l’anterior, de fet  es tracta del mateix lloc, el Montseny, sempre sorprenent, meravellós, bellíssim. La casualitat va voler que després de fer l’excursió a Matagalls  jo i el meu company, la colla proposés de excursionistes, la mateixa setmana, fer l’ascensió a Les Agudes i al Turó de l’Home sortint des del Convent, evidentment... qui es pot negar a gaudir dues vegades en la mateixa setmana del Montseny? Jo no, ni dos,  ni tres, ni cinc.

Us deixo una mostra del què el ulls van veure,  racons pels quals el cor va bategar en perfecta harmonia mentre la ment volava més enllà de la mà de l’esperança. Envoltada per la grandiositat de la natura, mimada i acaronada per tanta bellesa, només aleshores crec que encara no és massa tard i que endemés tot és possible.  




 



Esta entrada es muy similar a la anterior, de hecho  se trata del mismo lugar, el Montseny, siempre sorprendente, maravilloso, bellísimo. La casualidad quiso que después de hacer la excursión a Matagalls yo y mi compañero, el grupo de excursionistas propusiera, la misma semana,  hacer la ascensión a Les Agudes y al Turó de l'Home saliendo desde el Convento, evidentemente .. .  ¿quién se puede negar disfrutar dos veces en la misma semana del Montseny? Yo no, ni dos,  ni tres, ni cinco.
Os dejo una muestra de lo que los ojos vieron, rincones por los que el corazón latió en perfecta armonía mientras la mente volaba más allá de la mano de la esperanza. Rodeada por la grandiosidad de la naturaleza, mimada y acariciada por tanta belleza, sólo entonces creo que todavía no es demasiado tarde,  que aún todo es posible.