divendres, 23 de març del 2012

CASA MEVA ÉS CASA TEVA

Casa meva és verda i blava, amb finestres  obertes al immens firmament. Els estels la festegen i sovint s’hi conviden i s’enfilen per sostres, per terres i parets. Casa meva és oberta per tot el què li calgui tenir llargues xerrades amb un silenci tendre, reposar de la carn i gaudir de la pell i deixar que el temps passi, lentament, sense pressa.  

dilluns, 5 de març del 2012

QUI NO ENYORA EL MES DE MAIG... MÉS BEN DIT, COM DIU L'AMIGA SALOMÉ, QUI NO EL DESITJA FERVENTMENT



Jo sempre he sabut gaudir de tot el què m’ofereix cada una de les estacions de l’any. No tinc una predilecció especial per cap d’elles. M’agrada la primavera per l’esclat de flors que hi ha quan vaig a la muntanya, pels dies que s’allargassen,  perquè les llums canvien del gris al groc...
L’estiu per la mar, la sal, el  sol, les “birres” a les terrasses amb els amics, les clares nits de lluna plena, els préssecs, les cireres, la festa major, els focs artificials...
La tardor, que tot ho reposa, els colors dels arbres, les fulles dansant, els rierols cantant, l’olor de castanyes torrades, els daurats, els ocres, el Montseny, les fagedes...
I l’hivern, per què no, les migdiades tapada amb una manta, calentona, segura, aixopluc de tot, el fred xiulant a fora, caminar camins sentint la gelor a la cara, el foc, el gel, la pluja, la neu, la xocolata desfeta...
Però avui, cercant fotos per muntar l’àlbum del 2011 m’he trobat aquesta i veient-la... 
Qui no enyora el mes de maig.