dilluns, 30 de gener del 2012

EL PLA DE LES ARENES - SANT HILARI SACALM



- Que saps on porta aquest camí?
- Sí, et durà fins un pla on hi ha una masia, crec que és del segle XVIII, és molt bonica.
- Així doncs, m’aconselles de fer-lo, perquè si només arriba a una masia...
- Els camins no solament ens porten a un lloc, els camins són , si tu ho vols, com un llibre tancat, en cada pàgina descobrim coses noves, anem avançant en la història que el narrador ens explica, ens involucrem i passem de ser un simple lector a un còmplice que participa activament en cada escena, en cada capítol, els camins són igual, podem descobrir a cada pas petits miracles que ens ofereix la natura, una flor a mig obrir, unes fulles vestides de gebrada, un arbre, que sé jo, mil coses per mirar, per gaudir, només has de voler,  desitjar amb tot el cor descobrir-les.
- Carai! M’has convençut seguiré el camí. Algun consell més?
- Sí, a més de mirar, sobretot, escolta.
-Els cant dels ocells?
- Això també, però el més important és que escoltis  el murmuri del vent, el xiuxiueig del silenci i la teva pròpia veu, la que no se sent, la que et parla des de dins.

dimarts, 17 de gener del 2012

EL BALCÓ DELS MEUS SOMNIS


Al balcó dels meus somnis  no li calen finestres ni barrots. No té candau  ni clau,   només un banc de pedra per reposar una estona i albirar més enllà. El vent,  transita sempre a prop i sembla que ens murmuri, a cau d’orella,  secrets que ningú sap, secrets que sap tothom.  
Allà, aixopluc del món el vent em va preguntar: Cap a on vas?
I jo li vaig respondre: En lloc, he vingut per quedar-me.  

 
El balcón de mis sueños no necesita ni ventanas  ni barrotes. No tiene ni llave ni candado, solamente un banco de piedra dónde reposar un ratito y observar más allá. El viento, transita siempre cerca y a veces  parece murmurarnos al oído secretos que nadie conoce, secretos que conoce todo el mundo.

Allí, a cobijo del mundo,  el viento me preguntó: ¿Hacía dónde vas?

Y yo le respondí: A ninguna parte, vine para quedarme.



dilluns, 16 de gener del 2012

A LA MOLA DES DE COLL D'ESTENALLES - PARC NATURAL DE SANT LLORENÇ DE MUNT I L'OBAC






Espero que em quedin, encara,  algunes vides per viure, al menys dues,  o tres, tampoc demano més.
Vides alades regides solament pel vent i les corrents. On ser hoste de coves sinuoses, de prades i planúries, d’extenses i amples valls. Vull viure una altra vida on no hi hagin fronteres, ni races, ni rellotges, ni normes, ni mentides I sacrifico els peus,  les mans i la paraula a canvi d’unes ales, la infinitat del cel i  un poc de llibertat. 

Espero que me queden, todavía, algunas vidas para vivir, al menos dos, o tres, tampoco pido más.
Vidas aladas regidas solamente por el viento y las corrientes. Dónde ser huésped de cuevas sinuosas, de praderas y extensos y anchos valles. Quiero vivir otra vida donde no hayan fronteras, ni razas, ni relojes, ni normas, ni mentiras. Sacrifico los pies, las manos, la palabra a cambio de unas alas, la infinidad del cielo y un poco de libertad. 

CASTELL DE MONTSORIU





De la pàgina web. oficial del Castell de Montsoriu
Situat al cim d’un turó de més de 600 metres, al peu del Montseny i a tocar de les Guilleries, a cavall dels municipis d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, dins la comarca de la Selva, Montsoriu domina la vall de la Tordera i tot el corredor mediterrani de Girona a Granollers. Aquesta envejable situació el va portar a ser la seu militar dels vescomtes de Cabrera en el moment que aquesta nissaga era de les més poderoses del país i de la Mediterrània, al costat de Pere III, el Cerimoniós (s. XIII).
Si bé les primeres referències escrites daten de l’any 1002, Montsoriu ja havia estat un recinte ocupat pels ibers. Més tard va esdevenir un centre de defensa i d’estratègia durant més de cinc-cents anys i fou un punt de referència de la noblesa catalana i una fortalesa inexpugnable per la seva impecable construcció i pels sistemes de defensa. Al llarg de la història va patir nombroses ampliacions fins als segles XIV i XV, i la seva funció militar va evolucionar per esdevenir residència palau, moment en què el castell va arribar a la seva màxima esplendor amb una estructura que és la que actualment pot contemplar el visitant.traductor catala


Situado en la cumbre de un cerro de más de 600 metros, al pie del Montseny y a tocar de las *Guilleries, a caballo de los municipios de Arbúcies y Sant Feliu de Buixalleu, dentro de la comarca de la Selva, Montsoriu domina el valle de la Tordera y todo el corredor mediterráneo de Girona en Granollers. Esta envidiable situación lo trajo a ser la sede militar de los vizcondes de Cabrera en el momento que esta alcurnia era de las más poderosas del país y de la Mediterránea, junto a Pere III, el Ceremonioso (s. XIII).
Si bien las primeras referencias escritas datan del año 1002, Montsoriu ya había sido un recinto ocupado por los íberos. Más tarde aconteció un centro de defensa y de estrategia durante más de quinientos años y fue un punto de referencia de la nobleza catalana y una fortaleza inexpugnable por su impecable construcción y por los sistemas de defensa. A lo largo de la historia sufrió numerosas ampliaciones hasta los siglos XIV y XV, y su función militar evolucionó para acontecer residencia palacio, momento en que el castillo llegó a su máximo esplendor con una estructura que es la que actualmente puede contemplar el visitante.