COLORS DE TARDOR-MONTSENY

Quina sort tenir-te tan a prop, potser no tan com jo voldria. Poder gaudir de tots els teus colors, dels racons que guardes amagats i del silenci que et festeja i t'envolta. Tornar sempre i sentir-te el meu lloc, el que em dóna la pau que necessito. Avui he trepitjat una estora de fulles, he fet estada sense presa o neguit, m'he renovat i m'he sentit petita,  i a l'hora gran, completa i especial. Quina sort, Montseny, que estiguis tan a prop, però potser no tan com jo voldria. 

ALBADA A BANYOLES I PASSEIG PELS VOLTANTS

L'estany de Banyoles té una màgia especial, mai trobarem els mateixos colors, les mateixes llums, cada dia el  paisatge és canviant i és potser per això que un mai no es cansa d'anar-hi. Avui l'albada no ha estat gaire del nostre gust i desig, tot i així el naixement de la llum és sempre un moment especial, una estona breu que cal gaudir plenament. Per cloure el matí un passeig per alguns pobles i racons dels voltants que sempre guarden l'encant del que és, encara, entranyable i senzill, 

  

RACONETS DEL MEU PETIT PAÍS

Jo visc en un país petit  ple de racons on deixar que la mirada s'ompli de llum i de màgics colors. On les pedres, si les sabem escoltar, ens parlen i ens conten la seva història, si les toquem suaument amb els ulls clucs, podem arribar a sentir el seu batec. Hi ha camins que no ens duen en lloc,  i tot i així en arribar,  sabem que aquell era el nostre destí, i ens enamorem del so del rierol, del raconet on floreix la ginesta, del vent que canta i fa ballar les fulles, i abans de marxar ja l'enyorem. 

Aquest país petit que tant m'estimo, aquest país que mai no me'l acabo, quina pena no viure eternament per poder-lo descobrir tot ell sencer. 

UN MATÍ PLE DE COLORS

Sortir un matí qualsevol, sense saber ben bé cap a on anar, resseguint un camí, cercant un revolt i de sobta l'esclat, la certesa immediata que els petits miracles hi són però que cal estar atents per reconèixer-los, per  saber-los entendre i apreciar-los així  en la seva justa mesura. I potser no cal abastar massa, cal ser agraït i entendre que la felicitat no ens bé donada per possessions absurdes, per portes i parets que ens destorben la vista sublim d'un paisatge  perfecte, d'allò que es posseeix i no té preu. Un matí qualsevol, amb tu sempre a la vora, sota aquest cel tan blau, envoltats de natura, un nou miracle reconegut, sentit, viscut. Es pot demanar més?