diumenge, 11 d’octubre del 2015

COSTABONA (2465 M)

Els peus m'anaven sols, el cor em bategava i jo, tota jo,  lluïnt com un regal acabat de destapar. A estones amb la colla, d'altres avançant o alentint el pas per caminar una estona sola, envoltada de muntanyes, de silenci, descabellada per suaus ratxes  de vent que bufaven al seu caprici. Per fi ha arribat la tardor, quina sort, quan camí queda per fer.


Església de Llanars




I al fons... el preciós Canigó.