SORTIDA DE SOL-BOADELLA

Cada matí és un petit miracle que ens il·lumina l'ànima, un raig de sol que ens marca un camí a seguir, com seguir-lo i de quina manera,  això només depèn de nosaltres. No cal patir per allò que no podem solucionar, sí cal lluitar pel què volem aconseguir, cada un de nosaltres té al seu abast la llibertat de triar quins valors i quines regles són les fonamentals per viure en pau. Anem endavant doncs, sense massa pes a l'esquena, un raig de sol i poca cosa més, perquè això serà l'últim que ens endurem  quan se'ns negui la vida.

CALES DE BEGUR

Josep (el papa), Josep, Cinto i Anna (una servidora) 

I que tenen que sempre m’enamoren?  

El vaivé incansable de la mar, els vells pins que es vinclen i es rebreguen modelats per la boja tramuntana. És el cel,  mai igual i sempre estant, és la sal que s’enganxa al paladar, els colors que varien constantment i els silencies rovellats que hi fan parada. I avui  he vingut a fer-hi estada, envoltada per la fosca de nit, i aixopluc d’un cel ras curull d’estrelles he esperar el miracle de les llums, un miracle,  certament, sinó, com dir-ho?

Són les cales de la meva Costa Brava, de la teva, de la nostra, la de tots, que a l’estiu són la joia més preuada per tothom que hi pot fer alguna estada i a l’hivern són...

Petits i preciosos paradisos a punt per descobrir.

DOLÇA ONADA - BENEÏDA COSTA BRAVA

Allà la platja captiva esperant la dolça onada, aquí l’onada que arriba per besar-nos i marxar, marxar dansant entre escuma al compàs d’una havanera, d’una havanera que parlar dels sons que ens porta la mar.

Platja que en silenci esperes compartint el meu anhel, no estàs sola, dolça cala, jo també espero l’onada que em porti aquella besada que mai més oblidaré.

CAP DE NORFEU - ROSES - ALT EMPORDÀ

El Canigó des de la platja de Roses

Catifes d'estepa florida

Un cau groc

I al fons...Cala Monjoi

Cap d'ase tal i com m'ho va ensenyar l'amic Joan Palau

Horitzons per descobrir

I...

Que més puc dir...

Camino pels teus senders i el meu pas es fa lleuger. El llentiscle i el fonoll, el romaní i l’estepa, talment com una catifa coronen els teus racons i l’esquerpa llicorella s’esllavissa marge avall amb un dring de campanetes anunciant un vell compàs.
Hi ha algú que dansa al seu so?
Les sirenes.
Qui si no podria escoltar els sons d’aquest bell racó. El sol il·lumina més, l’assota la tramuntana, a cops un ventijol suau es festeig de papallones i en girar cap a ponent ferm timó per les gavines.

I com diu aquell poeta... Dies blaus davant el blau, hores nostres i supremes. 

Camino pels teus senders i el meu pas es fa lleuger.

Que puc demanar un desig?

Podria, només avui, convertir-me jo en sirena?  

COSTA BRAVA T'ESTIMO

Volia, en aquesta entrada,  fer un petit escrit poètic, un cop penjades les fotos m’he adonat que no calia perquè les imatges en si mateixes fan ombra a qualsevol vers o rima que jo pugui idear.

Els que tenim el privilegi de viure al costat de la costa, els que duem el salnitre barrejat amb la sang, de vegades se’ns oblida que tenim un museu de portes obertes on hi ha llenços penjats que no tenen preu ni estan a la venda, aquest museu valuós i preciós és la nostra Costa Brava, des de  Blanes  i fins la frontera amb França, a Portbou, tants racons per admirar, tants colors per assaborir, tants camins per descobrir.

El millor silenci és aquell que em parla quan em submergeixo dins el mar, l’escolto i a cops em respon quan, aguantant la respiració,  en el últim segon,  emergeixo del seu fons.