dimecres, 27 de maig del 2015

L'EMPORDÀ, UN TROS DE CEL QUE BÉ INSPIRA UN VERS.



 













...........................................................................................................................................
 
Tinc un bes, 
Que frisa per fregar la teva galta
però no és temps encara, espera.
La llum s’escampa clarificant els racons
i els finestrals són miralls
amb ulls per totes bandes.
Tinc un bes,                                                                
Delerós de reposar un instant
en un punt imprecís del teu coll, s’espera.
Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,  
i s’atansi el sol a l’horitzó,
descobrint nous miracles.
Tinc un bes,
Que m’agullona els llavis amb follia
anhelant morir per fi en la teva boca.
Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,
anunciant una treva
en qualssevol de les lluites quotidianes.
Tinc un bes que per si sol no és res,
i vol ser un tot, i en l’enyor confia cercar un altre bes
i espera,  s’espera, per besar i besar-te, amor.    


dimecres, 20 de maig del 2015

GIRONA TEMPS DE FLORS 2015

Sóc poc amiga de les aglomeracions, dels espais on es congrega més gent del què jo puc admetre com una invasió del meu espai vital, què hi farem... A Girona temps de flors sol passar això, tot i que l'espectacle floral és una gran festa de delicadesa, professionalitat, bellesa, a mi,  arriba un moment en que la gentada em "sobrepassa" i he de marxar sense poder gaudir de totes les mostres florals. Malgrat tot, hi he set, l'he gaudit i,  com sempre,  al final l'he patit, aquí us deixo una petita mostra de colors, olors i bon gust.












SERRA DE LLENCERS DES DE COLL DE BRACONS









Aire que danses i que em pentines, sol que m'escalfes dibuixant ombres, aigua que llisca i que em refresca i el blau del cel que me'n duc a casa, després somnio que sempre torno, mentre no ho faig em venç l'enyor.