dilluns, 14 de desembre del 2015

DE TANT EN TANT, COM SEMPRE, MONTSENY

Vols caminar amb mi camins que ens coneixem? On tot és sempre igual i alhora diferent. On només els ocells trenquen el sua silenci i l'aigua que fa via murmura dolçament. Vols que hi anem plegats, un cop i un altre cop, per no cansar-nos mai, per poder-hi tornar. Ho saps, el meu racó, sempre serà el Montseny, més amunt, més avall, un corriol, una pedra. Vols caminar amb mi camins que coneixem? I si n'hi ha algun de nou, també el descobrirem.