dijous, 29 de novembre del 2012

DEL PONT DE MALAFOGASSA A SANT ANDREU DE BANCELLS

AQUÍ VAL LA PENA FER UNA PARADA PER...VOLAR.

LA MILLOR ESTORA DEL MÓN

A L'ESQUERRA HI HA UN CAMÍ...

COLORS DE TARDOR


SANT ANDREU DE BANCELLS




SIMETRIA





PONT DE MALAFOGASSA
CATIFES D'OR PER TREPITJAR SENSE SABATES

MÚSICA PELS SENTITS
Tenia moltes ganes de reprendre les sortides del quart dilluns amb la colla de Poble Nou, avui,  per fi, ens hem retrobat. Un passeig per la comarca d’Osona, sortint del Pont de Malafogassa, preciós en qualsevol època de l’any, fent camí fins a St. Andreu de Bancells. La companyia dels membres de la colla  “Anem a Caminar”  sempre s’agraeix,  m’omplo els ulls de natura, que m’alimenta l’ànima i emmagatzemo bones vibracions, energia per posar en marxa el motor que em fa llevar cada matí.  

dijous, 8 de novembre del 2012

MIRA'M I DEIXA QUE ET MIRI




 

No us ha passat, de vegades, que quan mireu un paisatge, un racó, una flor...un  bolet, us sentiu recíprocament observats ? Com si allò que esteu admirant, allò que tot el vostre ésser vol absorbir perquè és,  en aquell instant ,  l’única cosa que importa, pel que respireu, vibreu i renaixeu, allò que esteu mirant, deia, us observés amb igual o més intensitat  que vosaltres ho feu?
Quina inventiva, no us en fieu mai d’un aprenent de poeta, tot i així ... jo sé que de vegades, algunes vegades,  allò que observo m’observa i me’n duc la seva mirada perpetua gravada a les pupil·les, com el primer amor que mai s’oblida.


dimarts, 6 de novembre del 2012

EL MONTSENY, SEMPRE PER DESCOBRIR












Ahir vam pujar al Matagalls des de Sant Marçal, la fageda,  de mig camí i fins al cim,  ja està quasi despullada, els faigs s’alcen nusos  arrelats sobre una catifa de fulles daurades. En la part de baix encara es pot gaudir de tota la gamma cromàtica tardorenca, verds, grocs, daurats, ocres i més i més i més, un festival de colors. Des de Sant Marçal direcció a Santa Fe la festa continua,  tota aquesta banda encara manté les inigualables pinzellades  en tonalitats que només trobem en els racons del Parc Natural en aquesta època, tot i què... el Montseny mai no deixa de sorprendre’ns, per mil cop que hi pugem sempre descobrim un racó nou, un dibuix diferent en l’aigua que llisca fins a morir en el pantà, una branca de faig que s’enlaira cap el cel o s’ajeu en el terra. El Montseny sempre s’espera per tornar a ser descobert.

divendres, 26 d’octubre del 2012

EL LLAC DE BANYOLES



































Caminar per caminar,  sense posar-nos una fita, una meta,  pel simple plaer d'omplir-nos els ulls d'una bellesa senzilla i encisadora.

dijous, 18 d’octubre del 2012

L'HORA DE LES BRUIXES...


On qualsevol desig és realitzable i el temps queda suspès per acomplir-lo.

ANEM DE PROVES




Caço instants per plaer, no m’agrada complicar-me la vida però feia molt temps que volia mirar d’enxampar l’aigua sedosa del mar al capvespre o a l’albada. Són les meves primeres proves on, diguem-ne, he hagut de tirar de un xic més de “tècnica”. No hi estic acostumada per això espero que sigueu “benèvols” a l’hora de jutjar aquest treball.

Cazo instantes solo por placer, no me gusta nada complicarme la vida, aún así hacía tiempo que quería “pescar” el agua sedosa del mar cuando amanece y cuando el sol va a la puesta. Son las primeras pruebas donde, digamos, que he tenido que echar mano de la técnica. No estoy acostumbrada por ello espero que seáis benévolos al juzgar este trabajo.  

dimarts, 16 d’octubre del 2012

QUÈ TAL, TOT BÉ?

L’any passat ja em va passar, en arribar l’estiu, tot i no deixar de tirar fotos, em vaig prendre un temps, vaig deixar distància, com solen fer les parelles de vegades, però aquest cop entre el blog i jo. Durant tot aquest període ni tan sols he entrat per veure el què heu penjat vosaltres, els meus amics virtuals, espero, ara que a poc a poc vaig tornant,  recuperar el temps perdut i anar visitant els vostres espais.
Us he de dir que aquest estiu ha estat una experiència meravellosa,  un regal que he desembolicat amb deler i he gaudit com el millor, cada vegada sóc més conscient que la vida és molt curta i no penso malbaratar ni un sol minut.
Bé, torno a ser aquí, entre d’altres coses,  la tardor,  té l’encant que s’ha de viure amb pas un xic més lent i per tant ja m’hi avinc a seure una estona aquí on sóc ara i... compartir amb vosaltres pel simple plaer de compartir.
Què tal, tot bé? Un petonet.

dilluns, 8 d’octubre del 2012