Massa dies sense agafar la Canon, el temps, a cops, ens trasbalsa, ens atabala, és com si la brúixola
que ens guia es col·lapses tot d’una i ens desviés del rumb a seguir,
sortosament tot, tard o d’hora, torna al
seu lloc i sempre, sempre, recuperem la capacitat de retrobar el camí que ens
condueix a la felicitat. Bateguem novament al mateix compàs. El Montseny, únic, meravellós, preciós m’ha tornat a obrir
totes les portes.
3 comentaris:
Hola Anna.
Magnifiques fotografies des del llac de Santa Fe!
Felicitats!
Salut!
Jordi
Muy bonitas tomas invernales. Que envidia (sana, claro)el Montseny debe de ofrecer multitud de posibilidades fotgráficas, un abrazo.
Buen reportaje invernal el que nos regalas. Por aquí (Extremadura sureste) es difícil que veamos nuestros paisajes nevados.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada