dimecres, 15 de maig de 2013

LA RIERA DE LES GORGUES - STA. MARIA DEL CORCÓ






 

Hi ha racons del meu petit país que costa ben poc definir, és fàcil parlar de la bellesa, normalment no ens costa massa trobar els mots per definir un indret bonic, un paisatge plaent a la mirada, un lloc on recrear-nos en la magnificència de la natura en qualsevol de les seves formes o expressions. Hi ha racons que m’inspiren més enllà, jo sempre volent anar més lluny, tot just per expressar-me. 
A voltes les paraules em són tan sobreres que rebutjant qualsevol diàleg cerco delerosa les mudes converses, i les entenc, estranyament,  però no puc explicar-les, ni compartir-les, converses que duren un instant.
Murmura el tebi ventijol tot fregant-me una galta, l’aigua que llisca per llocs inconeguts que jo mai no veuré, el sol quan va a la posta i s’atura un instant perquè me’l miri, les fulles dels arbres que xerren entre elles i danses alhora perquè no tenen peus i això les fa més lliures, la roca inamovible, dura, poderosa,  que és deixa vèncer i emmotllar per la dolça carícia de l’aigua... I tot això en sol bàtec, el del meu cor unit al de l’aigua, al del vent, al de la roca, al del sol, al teu, al de vosaltres, un bàtec que som tots i és un de sol, únic bàtec de  vida. A favor i en contra,  el temps,  però ara no, avui no.

3 comentaris:

Ramon Roura i Grabulosa ha dit...

La tinc apuntada de fa temps. Però és que en tinc tantes. Gràcies per recordar-me-la i mostrar-me la seva bellesa.

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, les fotos com sempre fantastiques i els teus relats amb una expresio fabulosa, tambe tinc un blog dedicat al salt de la Barra de Ferro i la riera es encisadora, tinc ganes de fer-la tota, tornar a sentir aquella sensacio de com si estiguessis a la selva aillat de la resta del mon, es marevellos.

k@miz ha dit...

La primera me encanta, muy delicada.
Saludos