dilluns, 30 de gener de 2012

EL PLA DE LES ARENES - SANT HILARI SACALM



- Que saps on porta aquest camí?
- Sí, et durà fins un pla on hi ha una masia, crec que és del segle XVIII, és molt bonica.
- Així doncs, m’aconselles de fer-lo, perquè si només arriba a una masia...
- Els camins no solament ens porten a un lloc, els camins són , si tu ho vols, com un llibre tancat, en cada pàgina descobrim coses noves, anem avançant en la història que el narrador ens explica, ens involucrem i passem de ser un simple lector a un còmplice que participa activament en cada escena, en cada capítol, els camins són igual, podem descobrir a cada pas petits miracles que ens ofereix la natura, una flor a mig obrir, unes fulles vestides de gebrada, un arbre, que sé jo, mil coses per mirar, per gaudir, només has de voler,  desitjar amb tot el cor descobrir-les.
- Carai! M’has convençut seguiré el camí. Algun consell més?
- Sí, a més de mirar, sobretot, escolta.
-Els cant dels ocells?
- Això també, però el més important és que escoltis  el murmuri del vent, el xiuxiueig del silenci i la teva pròpia veu, la que no se sent, la que et parla des de dins.

5 comentaris:

Oscar Farrerons ha dit...

M'agrada.

mrfantasy ha dit...

Bellissimi paesaggi,belle fotografie,sensibile donna e fotografa,complimenti Anna, buena luz
Gaetano

Anita AlRo ha dit...

Nunca sabes lo que puedes descubrir en un nuevo camino...este parece tenerlo todo para poder disfrutar de el.
Geniales las fotografías.
Saludos.

mrfantasy ha dit...

Cara Anna,ti ringrazio moltissimo per la tua gradita visita,e per le parole che hai espresso.....
lo so, che nel web,tutto è virtuale,che le persone non si conoscono mai a sufficienza; però io ho voluto esprimere un concetto per chi realmente mi è vicino,per poter far capire quanto sia frustrante a volte relazionarsi con gente che poi ad un tratto: sparisce.
Comunque la vita va avanti,malgrado tutto.Mi ha fatto piacere sentirti,è sempre un piacere,io amo molto la catalunia,ci sono andato per molti anni,perchè mio suocero aveva una casa a Benidorm...e con mia moglie e figli,ci andavamo molte volte all'anno,da milano per valencia,poi prendevamo a noleggio l'auto in aeroporto e con l'autovia 15 arrivevamo a benidorm....ora sono 4 anni che non ci andiamo,perchè il papà di mia moglie è scomparso.
Soy un pochito espagnolo....
Ciao cara amiga,espero de sentirte ancora presto.
Buona giornata,ciao
Gaetano

Salomé Guadalupe Ingelmo ha dit...

Nada mejor para pensar. Especialmente sin ser consciente de que se está haciendo. La montaña clarifica tanto las prioridades... Besos fuertes.