dimecres, 27 de maig de 2015

L'EMPORDÀ, UN TROS DE CEL QUE BÉ INSPIRA UN VERS.



 













...........................................................................................................................................
 
Tinc un bes, 
Que frisa per fregar la teva galta
però no és temps encara, espera.
La llum s’escampa clarificant els racons
i els finestrals són miralls
amb ulls per totes bandes.
Tinc un bes,                                                                
Delerós de reposar un instant
en un punt imprecís del teu coll, s’espera.
Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,  
i s’atansi el sol a l’horitzó,
descobrint nous miracles.
Tinc un bes,
Que m’agullona els llavis amb follia
anhelant morir per fi en la teva boca.
Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,
anunciant una treva
en qualssevol de les lluites quotidianes.
Tinc un bes que per si sol no és res,
i vol ser un tot, i en l’enyor confia cercar un altre bes
i espera,  s’espera, per besar i besar-te, amor.    


3 comentaris:

anna ha dit...

Cara Anna, q maco tot

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, precioses fotos a les que els hi sobren les paraules, pro amb el vers final ... es massa. Una abraçada i endavant.

Cinto Soler ha dit...

Caay el procesat a sigut lent per a valgut la pena unes fotos i reportage genials veig que vareu aprofitar molt be el temps una abraçada petoooooooo !!!!