Sabem que res no és fàcil, mai com
ara no havíem pres consciencia d’aquesta crua realitat. I sí, certament cada
cop més crec que haurem de fer alguna cosa, posicionar-nos, més enllà de qualsevol objectiu impossible.
Però no avui, no ara, aquí dalt, a tocar del cel, on les arrels
dels arbres em xuclen terra endins i no hi ha llengües afilades, dents
corcades, solament el cant dels ocells, el murmuri del vent i un silenci aclaparador que a cops crida més fort que
les paraules.
2 comentaris:
El costat "amable" del Puigsacalm, amb els seus boscos definits i prats catifosos.
podi-.
Fantàstica l'excursió al Puigsacalm. És una de les úniques excursions de muntanya que he repetit 3 cops!
Publica un comentari a l'entrada