dimarts, 21 de maig del 2013

CAP DE NORFEU - ROSES - ALT EMPORDÀ

El Canigó des de la platja de Roses

Catifes d'estepa florida

Un cau groc

I al fons...Cala Monjoi

Cap d'ase tal i com m'ho va ensenyar l'amic Joan Palau

Horitzons per descobrir

I...







Que més puc dir...

Camino pels teus senders i el meu pas es fa lleuger. El llentiscle i el fonoll, el romaní i l’estepa, talment com una catifa coronen els teus racons i l’esquerpa llicorella s’esllavissa marge avall amb un dring de campanetes anunciant un vell compàs.
Hi ha algú que dansa al seu so?
Les sirenes.
Qui si no podria escoltar els sons d’aquest bell racó. El sol il·lumina més, l’assota la tramuntana, a cops un ventijol suau es festeig de papallones i en girar cap a ponent ferm timó per les gavines.
I com diu aquell poeta... Dies blaus davant el blau, hores nostres i supremes. 
Camino pels teus senders i el meu pas es fa lleuger.
Que puc demanar un desig?
Podria, només avui, convertir-me jo en sirena?  

4 comentaris:

ElenaTerenzi ha dit...

Che meraviglia! Noi abbiamo ancora soltanto pioggia...
http://elenaterenzi.blogspot.it

Anònim ha dit...

Quanta aigua, quanta sequedat... El terreny, els incendis,...
...la flor tan maca!

podi-.

Salomé Guadalupe Ingelmo ha dit...

A juzgar por tu cautivador canto... Besos.

Josep Balius Planellas ha dit...

Sencillament... maravellos, com sempre.