DE TANT EN TANT, COM SEMPRE, MONTSENY

Vols caminar amb mi camins que ens coneixem? On tot és sempre igual i alhora diferent. On només els ocells trenquen el sua silenci i l'aigua que fa via murmura dolçament. Vols que hi anem plegats, un cop i un altre cop, per no cansar-nos mai, per poder-hi tornar. Ho saps, el meu racó, sempre serà el Montseny, més amunt, més avall, un corriol, una pedra. Vols caminar amb mi camins que coneixem? I si n'hi ha algun de nou, també el descobrirem.

TARDOR - DE LA SALUT AL FAR

T’apropes tan lentament que quasi ni et percebo i quan m’adono no puc fer altra cosa que admirar la teva discreta, subtil i  dolça bellesa. Vestida amb faldons d’or danses per tot l’entorn amb la mateixa parsimònia que un galant feixuc i pocatraça, a tots ens cal un temps per adaptar-nos. A la vora dels rius t’esperaven las fràgils salamandres, els camins restaven polsosos, despullats, frisant perquè els cobrissis d’una estora de fulles banyades de rosada, t’esperava la lluna, el sol de mitja tarda,  i la pluja i el vent, l’univers tot sencer segur que t’esperava, i t’esperava jo,  perdudament de tu enamorada. Et festejaré tota, cada dia, fins que et despullis, fins que cada racó del teva presència quedi reduïda a parracs, maleïdes les agulles que et muden amb puntades maldestres i trencadissos fils, duren tan poc ta refinades gales. Ara i aquí vull ser una salamandra, camí desert, sol tebi o suau plugim, vull ser i no sé; Com t’ho diria? Qualsevol cosa  menys cos, anodina matèria, per  viure en tu mentre visquis en mi,  i després... arribarà l’hivern i els rellotges de nou es posaran en dansa i jo t’esperaré atiant els records dels moments compartits.

LA FAGEDA D'EN JORDÀ I SANT MARTÍ DEL CORB

Un passeig per la Fageda d'en Jordà, i més entre setmana, sempre és una festa pels sentits. L'olor que desprèn l'herba esquitxada de gotes argentades de rosada, el silenci dels camins, la majestuositat  dels faigs que dominen l'entorn, el sol clarificant les fulles daurades. Les passes s'alenteixen perquè el temps es perllongui un instant més en cada revolt, per notar sota els peus la suau catifa de fulles i el soroll purificador que fan quan les trepitges. Un matí entre gegants, moments únics, i per acabar, la cirereta, Sant Martí del Corb, un racó màgic on sembla que el temps s'ha aturat si som capaços de reposar nosaltres també i copsar l'energia que ens mou i que ens envolta.

La Fageda d'en Jordà

Sant Martí del Corb

Una vella paissa

SANT FERRIOL I BESALÚ

Un cap de setmana genial amb una colla fantàstica,Peus Molls reunits de nou. Temps molt ben aprofitat amb sessió fotogràfica inclosa.

COSTABONA (2465 M)

Els peus m'anaven sols, el cor em bategava i jo, tota jo,  lluïnt com un regal acabat de destapar. A estones amb la colla, d'altres avançant o alentint el pas per caminar una estona sola, envoltada de muntanyes, de silenci, descabellada per suaus ratxes  de vent que bufaven al seu caprici. Per fi ha arribat la tardor, quina sort, quan camí queda per fer.

Església de Llanars

I al fons... el preciós Canigó.

 

Cal mirar sempre el nostre voltant perquè fins i tot en el racó més inhòspit,ombrívol, escardat i eixut, trobarem,  si ho sabem reconèixer,  els petits i preuats miracles que ens ofereix la natura. No demana res a canvi, respecta potser, falta li fa. A punt per encertar l'estació més dolça de l'any, a punt d'omplir-me els ulls de regalims daurats i seductors terrosos, a punt per escoltar la melodia de l'aigua lliscant rierol avall, els cruixir de les branques dessota dels meus peus, descalços, de vegades, per notar la suavitat de la molsa i les pessigolles de les sedoses fulles del faig. Estic a punt...