dilluns, 14 de desembre de 2015

DE TANT EN TANT, COM SEMPRE, MONTSENY

Vols caminar amb mi camins que ens coneixem? On tot és sempre igual i alhora diferent. On només els ocells trenquen el sua silenci i l'aigua que fa via murmura dolçament. Vols que hi anem plegats, un cop i un altre cop, per no cansar-nos mai, per poder-hi tornar. Ho saps, el meu racó, sempre serà el Montseny, més amunt, més avall, un corriol, una pedra. Vols caminar amb mi camins que coneixem? I si n'hi ha algun de nou, també el descobrirem.






2 comentaris:

Josep Balius Planellas ha dit...

Hola Anna, el Montseny sempre te cops amagats, un es sota mateix de la presa de Santa Fe,no hi ha camí pro a la tardor es meravellós, et convido a comprovar-ho, pro ves en compte es un terreny força relliscós, jo amb una foto hi vaig guanyar un dinar a METEOMAURI al restaurant Aradi de platja d'Aro. Una abraçada i endavant.

Cinto Soler ha dit...

Molt bon reportage i fotos Anna aixo del Montseny es com a cassa teva saps sempre on anar a treure profit de unes bones fotos una abraçada !!